Sortida a veure l'Art de la Comèdia

El divendres 20 de febrer, des de la Biblioteca de Sant Hilari, va organitzar una sortida per anar a veure l'Art de la Comèdia i el posterior col·loqui amb els actors, el director de l'obra Lluís Homar i l'escriptor i crític Josep Maria Fonalleras. També ens van acompanyar usuaris de la biblioteca d'arbúcies i allà ens vam trobar amb gent vinguda de la Plana de Vic i de Barcelona. En total 41 persones van gaudir de l'espectacle,a mb sorpresa inclosa. En Joan Carrera havia sigut un antic alumne de la Valentina. Valentina, quins cops amagat que tens!

L'art de la comèdia, per en Josep Lluís Taberner

L'Art de la Comèdia, o la comèdia de l'art, és a dir, el teatre dintre del teatre, és un recurs que ja va utilitzar Cervantes en el món de la novel·la quan es fa palès que a la segona part del Quixot tothom coneix les aventures del cavaller i el seu escuder Sancho Panza i fan comentari i judicis, fins i tot ells mateixos, sobre la primera part de la novel·la editada anys enrere.
Així mateix, de Filippo ens porta una obra on és possible veure un procés semblant: el teatre dins al teatre, a la vegada que es pregunta sobre la funció de l'actor en la nostra societat. Lògicament això és quelcom que interessa força, com ens ve dir un dels actors aficionats de Sant Hilari, a tots els actors.
Un director de teatre ambulant, Oreste Campese, ha tingut la desgràcia que se li cremés la carpa on actuava la seva companyia. Per demanar ajuda, es presenta a veure el nou Prefecte, que aquell matí s'incorpora per primer cop a la feina.
En Campese, magníficament interpretat per Lluís Homar, parla amb el Prefecte, l'autoritat, el poder en definitiva. És doncs a qui demana un favor i el Prefecte interpreta erròniament al donar-li un bitllet de tren gratuït per a ell i a la seva companyia. El director rebutja aquesta almoina. El que demana és simplement que com autoritat assisteixi a la representació del Teatre Municipal, per assegurar-se una assistència nodrida dels benestants de la ciutat.El Prefecte s'hi nega i Campese, valent-se de l'equivocació del secretari de la prefectura, amenaça al Prefecte: potser en comptes de rebre el metge, el mossèn, el farmacèutic...seran actors de la seva companyia disfressats.
No sabem mai si aquests personatges són autèntics o fingits, és a dir, actors (el teatre dins del teatre). El Prefecte, interpretat per Joan Carrera, fa també un paper sensacional, i s'equivoca constantment en un exercici de por a ser enganyat.
Va ser una interessant jornada per a tots els assistents al TNC, malgrat que encara no s'havien acabat les sorpreses. Al col·loqui posterior la nostra companya Valentina va reconèixer en la persona del Prefecte un antic alumne. Aquest, tot sorprès, va pujar al pati de butaques per abraçar-la. Posteriorment la Valentina ens va dir que el seu alumne, amb sis anys, ja apuntava clarament cap al món de la Faràndula.

Josep Lluís Taberner

L'Art de la Comèdia

SALA GRAN. 12/02/2015 > 12/04/2015

L'ART DE LA COMÈDIA

EDUARDO DE FILIPPO

DIRECCIÓ: LLUÍS HOMAR

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Sortida al teatre: El somni d'una nit d'estiu

El divendres 16 de gener vam organitzar un bus per anar a veure l'adaptació de Joan Oller del Somni d'una nit d'estiu. Vam compartir bus amb gent del Club "llegir el teatre" de Santa Coloma. En total, 51 persones entre tots vam gaudir de dus hores de teatre a la Sala Gran. Una hora abans ens havien fet una introducció per poder captar millor alguns detalls.

El Somni d'una Nit d'Estiu

SALA GRAN. 19/11/2014 > 18/01/2015

EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

WILLIAM SHAKESPEARE

DIRECCIÓ: JOAN OLLÉ

    

La comèdia més popular de Shakespeare és una de les més suggeridores aproximacions que ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la realitat esmunyedissa dels somnis.

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

Crítica del President, per Josep Lluís Taberner

El President de Thomas Bernhard (El conflicte irresoluble dels humans)

Recentment s'ha enriquit l'ambient cultural de Sant Hilari, gràcies un altre cop a una de les seves institucions centrals, la Biblioteca Municipal.
Efectivament, des de fa un parell de mesos, als clubs de lectura d'adults i infantil, cal afegir-ne un altre: "Llegir el Teatre" on es poden comentar textos de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

El President, del dramaturg Thomas Bernhard, va ser objecte de reflexió durant la trobada del Llegir el teatre i alguns vam poder visualitzar-la després a Barcelona, sota la direcció de Carme Portaceli i representada per Francesc Orellam, Rosa Renom i Montse Pérez.

Per a mi, és una recreació del mite d'Antígona, de l'eterna obra de Sófocles, una de les millors tragèdies de tots els temps que des de fa 2500 anys es representa sense solució de continuïtat pels seus valors intrínsecs. Es plantegen els conflictes de l'espècie humana, conflictes que malgrat tot cal intentar paliar d'alguna manera sense defallir:
- Conflicte entre home i dona. Avui en dia els hi diem conflictes de gènere, absolutament representat per la mútua desconfiança i adulteri entre president i presidenta, als que únicament uneix la por als atemptats terroristes.

- Conflicte entre l'individu i l'Estat, representant a l'obra per la lluita a ultrança entre l'omnipresent anarquistes, aquests permanents combatents a l'obra de Bernhard contra els organismes que serveixen als poderosos per oprimir al poble, representat per la Sra Fölich, la sotmesa criada de la presidenta que interpreta Montse Pérez.

A la tragèdia de Sófocles s'identifiquen encara més conflictes: conflictes entre vius i morts, entre mortals i les deus immortals, representat per la figura del Mossèn, que coneixem a través de la Presidenta i que ha renunciat a un important destí per ser el seu director espiritual.

És en tragèdies com aquesta, on l'antic poble grec, en la seva "polis" a l'Atenes per exemple, aprenia didàcticament les problemàtiques reals des éssers humans. A través seu tenien l'oportunitat de solucionar i si més no d'apaivagar els seus conflictes.

Avui mantenim l'esperança de que els nostres conciutadans aprofitin aquestes lliçons que encara ens proporciona la literatura antiga i moderna.

Josep LLuís Taberner

Sortida a veure El President

El divendres 12 de desembre el 2014 s'organitza una sortida al TNC a veure "El President". 12 persones van poder gaudir de  l'obra i d'una petita introducció que va fer la Judith Pujol, ajudanta de direcció. Tothom va gaudir molt amb les interpretacions de  Rosa Renom i d'en Francesc Orella i una gran direcció de Carme Portaceli.

El President de Thomas Bernhard

SALA TALLERS. 05/11/2014 > 28/12/2014

EL PRESIDENT

THOMAS BERNHARD

DIRECCIÓ: CARME PORTACELI

Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.

La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.

Liceistes i Cruzados de Serafí Pitarra

SALA PETITA. 09/10/2014 > 09/11/2014

LICEISTES I CRUZADOS

SERAFÍ PITARRA

DIRECCIÓ: JORDI PRAT I COLL

                    

Després de dedicar tot l’Epicentre Pitarra a normalitzar la nostra relació amb el pare del teatre català modern, recuperem un dels seus textos que va demostrar una major connexió amb el nostre imaginari popular, per acostar aquesta hilarant comèdia a tots aquells que es van quedar amb les ganes de gaudir-la.

El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que fins aleshores havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i alhora va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.

L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre "liceistes" i "cruzados", entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.

LListat d'obres proposades

Licesites i Cruzados de Serafí Pitarra
El President de Thomas Berhard
El Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare
L'Art de la Comèdia d'Eduardo de Filippo
Mots de ritual per a Electra de Palau i Fabre
L'hort de les Oliveres de Narcís Comadira
El carrer Franklin de Lluïsa Cunillé

"Us agrada el teatre i la lectura? “Llegir el Teatre” és la combinació perfecta

Clubs de lectura del Teatre Nacional

Llegir el teatre

Els textos teatrals són una font de plaer intel·lectual que sovint val la pena descobrir amb una lectura en privat, per no limitar-lo només a les sensacions immediates produïdes pel vertigen de l’escenari.
Els clubs de lectura del Teatre Nacional i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya volen respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles.
Els participants de 25 biblioteques de tot el país es reuniran un cop al mes per intercanviar opinions i lectures sobre els vuit textos teatrals que llegiran al llarg de la temporada, acompanyats per un conductor vinculat al TNC que aportarà materials complementaris sobre els textos i els muntatges amb l’objectiu de propiciar una aproximació que situï la importància de cada obra en el seu context general i en la nostra realitat escènica en particular.