L'Art de la Comèdia, o la comèdia de l'art, és a dir, el teatre dintre del teatre, és un recurs que ja va utilitzar Cervantes en el món de la novel·la quan es fa palès que a la segona part del Quixot tothom coneix les aventures del cavaller i el seu escuder Sancho Panza i fan comentari i judicis, fins i tot ells mateixos, sobre la primera part de la novel·la editada anys enrere.
Així mateix, de Filippo ens porta una obra on és possible veure un procés semblant: el teatre dins al teatre, a la vegada que es pregunta sobre la funció de l'actor en la nostra societat. Lògicament això és quelcom que interessa força, com ens ve dir un dels actors aficionats de Sant Hilari, a tots els actors.
Un director de teatre ambulant, Oreste Campese, ha tingut la desgràcia que se li cremés la carpa on actuava la seva companyia. Per demanar ajuda, es presenta a veure el nou Prefecte, que aquell matí s'incorpora per primer cop a la feina.
En Campese, magníficament interpretat per Lluís Homar, parla amb el Prefecte, l'autoritat, el poder en definitiva. És doncs a qui demana un favor i el Prefecte interpreta erròniament al donar-li un bitllet de tren gratuït per a ell i a la seva companyia. El director rebutja aquesta almoina. El que demana és simplement que com autoritat assisteixi a la representació del Teatre Municipal, per assegurar-se una assistència nodrida dels benestants de la ciutat.El Prefecte s'hi nega i Campese, valent-se de l'equivocació del secretari de la prefectura, amenaça al Prefecte: potser en comptes de rebre el metge, el mossèn, el farmacèutic...seran actors de la seva companyia disfressats.
No sabem mai si aquests personatges són autèntics o fingits, és a dir, actors (el teatre dins del teatre). El Prefecte, interpretat per Joan Carrera, fa també un paper sensacional, i s'equivoca constantment en un exercici de por a ser enganyat.
Va ser una interessant jornada per a tots els assistents al TNC, malgrat que encara no s'havien acabat les sorpreses. Al col·loqui posterior la nostra companya Valentina va reconèixer en la persona del Prefecte un antic alumne. Aquest, tot sorprès, va pujar al pati de butaques per abraçar-la. Posteriorment la Valentina ens va dir que el seu alumne, amb sis anys, ja apuntava clarament cap al món de la Faràndula.
Josep Lluís Taberner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada