El President de Thomas Bernhard (El conflicte irresoluble dels humans)
Recentment s'ha enriquit l'ambient cultural de Sant Hilari, gràcies un altre cop a una de les seves institucions centrals, la Biblioteca Municipal.
Efectivament, des de fa un parell de mesos, als clubs de lectura d'adults i infantil, cal afegir-ne un altre: "Llegir el Teatre" on es poden comentar textos de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
El President, del dramaturg Thomas Bernhard, va ser objecte de reflexió durant la trobada del Llegir el teatre i alguns vam poder visualitzar-la després a Barcelona, sota la direcció de Carme Portaceli i representada per Francesc Orellam, Rosa Renom i Montse Pérez.
Per a mi, és una recreació del mite d'Antígona, de l'eterna obra de Sófocles, una de les millors tragèdies de tots els temps que des de fa 2500 anys es representa sense solució de continuïtat pels seus valors intrínsecs. Es plantegen els conflictes de l'espècie humana, conflictes que malgrat tot cal intentar paliar d'alguna manera sense defallir:
- Conflicte entre home i dona. Avui en dia els hi diem conflictes de gènere, absolutament representat per la mútua desconfiança i adulteri entre president i presidenta, als que únicament uneix la por als atemptats terroristes.
- Conflicte entre l'individu i l'Estat, representant a l'obra per la lluita a ultrança entre l'omnipresent anarquistes, aquests permanents combatents a l'obra de Bernhard contra els organismes que serveixen als poderosos per oprimir al poble, representat per la Sra Fölich, la sotmesa criada de la presidenta que interpreta Montse Pérez.
A la tragèdia de Sófocles s'identifiquen encara més conflictes: conflictes entre vius i morts, entre mortals i les deus immortals, representat per la figura del Mossèn, que coneixem a través de la Presidenta i que ha renunciat a un important destí per ser el seu director espiritual.
És en tragèdies com aquesta, on l'antic poble grec, en la seva "polis" a l'Atenes per exemple, aprenia didàcticament les problemàtiques reals des éssers humans. A través seu tenien l'oportunitat de solucionar i si més no d'apaivagar els seus conflictes.
Avui mantenim l'esperança de que els nostres conciutadans aprofitin aquestes lliçons que encara ens proporciona la literatura antiga i moderna.
Josep LLuís Taberner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada