Sortida a veure l'Art de la Comèdia

El divendres 20 de febrer, des de la Biblioteca de Sant Hilari, va organitzar una sortida per anar a veure l'Art de la Comèdia i el posterior col·loqui amb els actors, el director de l'obra Lluís Homar i l'escriptor i crític Josep Maria Fonalleras. També ens van acompanyar usuaris de la biblioteca d'arbúcies i allà ens vam trobar amb gent vinguda de la Plana de Vic i de Barcelona. En total 41 persones van gaudir de l'espectacle,a mb sorpresa inclosa. En Joan Carrera havia sigut un antic alumne de la Valentina. Valentina, quins cops amagat que tens!

L'art de la comèdia, per en Josep Lluís Taberner

L'Art de la Comèdia, o la comèdia de l'art, és a dir, el teatre dintre del teatre, és un recurs que ja va utilitzar Cervantes en el món de la novel·la quan es fa palès que a la segona part del Quixot tothom coneix les aventures del cavaller i el seu escuder Sancho Panza i fan comentari i judicis, fins i tot ells mateixos, sobre la primera part de la novel·la editada anys enrere.
Així mateix, de Filippo ens porta una obra on és possible veure un procés semblant: el teatre dins al teatre, a la vegada que es pregunta sobre la funció de l'actor en la nostra societat. Lògicament això és quelcom que interessa força, com ens ve dir un dels actors aficionats de Sant Hilari, a tots els actors.
Un director de teatre ambulant, Oreste Campese, ha tingut la desgràcia que se li cremés la carpa on actuava la seva companyia. Per demanar ajuda, es presenta a veure el nou Prefecte, que aquell matí s'incorpora per primer cop a la feina.
En Campese, magníficament interpretat per Lluís Homar, parla amb el Prefecte, l'autoritat, el poder en definitiva. És doncs a qui demana un favor i el Prefecte interpreta erròniament al donar-li un bitllet de tren gratuït per a ell i a la seva companyia. El director rebutja aquesta almoina. El que demana és simplement que com autoritat assisteixi a la representació del Teatre Municipal, per assegurar-se una assistència nodrida dels benestants de la ciutat.El Prefecte s'hi nega i Campese, valent-se de l'equivocació del secretari de la prefectura, amenaça al Prefecte: potser en comptes de rebre el metge, el mossèn, el farmacèutic...seran actors de la seva companyia disfressats.
No sabem mai si aquests personatges són autèntics o fingits, és a dir, actors (el teatre dins del teatre). El Prefecte, interpretat per Joan Carrera, fa també un paper sensacional, i s'equivoca constantment en un exercici de por a ser enganyat.
Va ser una interessant jornada per a tots els assistents al TNC, malgrat que encara no s'havien acabat les sorpreses. Al col·loqui posterior la nostra companya Valentina va reconèixer en la persona del Prefecte un antic alumne. Aquest, tot sorprès, va pujar al pati de butaques per abraçar-la. Posteriorment la Valentina ens va dir que el seu alumne, amb sis anys, ja apuntava clarament cap al món de la Faràndula.

Josep Lluís Taberner

L'Art de la Comèdia

SALA GRAN. 12/02/2015 > 12/04/2015

L'ART DE LA COMÈDIA

EDUARDO DE FILIPPO

DIRECCIÓ: LLUÍS HOMAR

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims. 

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. 

Sortida al teatre: El somni d'una nit d'estiu

El divendres 16 de gener vam organitzar un bus per anar a veure l'adaptació de Joan Oller del Somni d'una nit d'estiu. Vam compartir bus amb gent del Club "llegir el teatre" de Santa Coloma. En total, 51 persones entre tots vam gaudir de dus hores de teatre a la Sala Gran. Una hora abans ens havien fet una introducció per poder captar millor alguns detalls.

El Somni d'una Nit d'Estiu

SALA GRAN. 19/11/2014 > 18/01/2015

EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

WILLIAM SHAKESPEARE

DIRECCIÓ: JOAN OLLÉ

    

La comèdia més popular de Shakespeare és una de les més suggeridores aproximacions que ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la realitat esmunyedissa dels somnis.

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

Crítica del President, per Josep Lluís Taberner

El President de Thomas Bernhard (El conflicte irresoluble dels humans)

Recentment s'ha enriquit l'ambient cultural de Sant Hilari, gràcies un altre cop a una de les seves institucions centrals, la Biblioteca Municipal.
Efectivament, des de fa un parell de mesos, als clubs de lectura d'adults i infantil, cal afegir-ne un altre: "Llegir el Teatre" on es poden comentar textos de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

El President, del dramaturg Thomas Bernhard, va ser objecte de reflexió durant la trobada del Llegir el teatre i alguns vam poder visualitzar-la després a Barcelona, sota la direcció de Carme Portaceli i representada per Francesc Orellam, Rosa Renom i Montse Pérez.

Per a mi, és una recreació del mite d'Antígona, de l'eterna obra de Sófocles, una de les millors tragèdies de tots els temps que des de fa 2500 anys es representa sense solució de continuïtat pels seus valors intrínsecs. Es plantegen els conflictes de l'espècie humana, conflictes que malgrat tot cal intentar paliar d'alguna manera sense defallir:
- Conflicte entre home i dona. Avui en dia els hi diem conflictes de gènere, absolutament representat per la mútua desconfiança i adulteri entre president i presidenta, als que únicament uneix la por als atemptats terroristes.

- Conflicte entre l'individu i l'Estat, representant a l'obra per la lluita a ultrança entre l'omnipresent anarquistes, aquests permanents combatents a l'obra de Bernhard contra els organismes que serveixen als poderosos per oprimir al poble, representat per la Sra Fölich, la sotmesa criada de la presidenta que interpreta Montse Pérez.

A la tragèdia de Sófocles s'identifiquen encara més conflictes: conflictes entre vius i morts, entre mortals i les deus immortals, representat per la figura del Mossèn, que coneixem a través de la Presidenta i que ha renunciat a un important destí per ser el seu director espiritual.

És en tragèdies com aquesta, on l'antic poble grec, en la seva "polis" a l'Atenes per exemple, aprenia didàcticament les problemàtiques reals des éssers humans. A través seu tenien l'oportunitat de solucionar i si més no d'apaivagar els seus conflictes.

Avui mantenim l'esperança de que els nostres conciutadans aprofitin aquestes lliçons que encara ens proporciona la literatura antiga i moderna.

Josep LLuís Taberner

Sortida a veure El President

El divendres 12 de desembre el 2014 s'organitza una sortida al TNC a veure "El President". 12 persones van poder gaudir de  l'obra i d'una petita introducció que va fer la Judith Pujol, ajudanta de direcció. Tothom va gaudir molt amb les interpretacions de  Rosa Renom i d'en Francesc Orella i una gran direcció de Carme Portaceli.