Thomas Benhard, el seu teatre

divendres, 27 de febrer del 2015

Crítica del President, per Josep Lluís Taberner

El President de Thomas Bernhard (El conflicte irresoluble dels humans)

Recentment s'ha enriquit l'ambient cultural de Sant Hilari, gràcies un altre cop a una de les seves institucions centrals, la Biblioteca Municipal.
Efectivament, des de fa un parell de mesos, als clubs de lectura d'adults i infantil, cal afegir-ne un altre: "Llegir el Teatre" on es poden comentar textos de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

El President, del dramaturg Thomas Bernhard, va ser objecte de reflexió durant la trobada del Llegir el teatre i alguns vam poder visualitzar-la després a Barcelona, sota la direcció de Carme Portaceli i representada per Francesc Orellam, Rosa Renom i Montse Pérez.

Per a mi, és una recreació del mite d'Antígona, de l'eterna obra de Sófocles, una de les millors tragèdies de tots els temps que des de fa 2500 anys es representa sense solució de continuïtat pels seus valors intrínsecs. Es plantegen els conflictes de l'espècie humana, conflictes que malgrat tot cal intentar paliar d'alguna manera sense defallir:
- Conflicte entre home i dona. Avui en dia els hi diem conflictes de gènere, absolutament representat per la mútua desconfiança i adulteri entre president i presidenta, als que únicament uneix la por als atemptats terroristes.

- Conflicte entre l'individu i l'Estat, representant a l'obra per la lluita a ultrança entre l'omnipresent anarquistes, aquests permanents combatents a l'obra de Bernhard contra els organismes que serveixen als poderosos per oprimir al poble, representat per la Sra Fölich, la sotmesa criada de la presidenta que interpreta Montse Pérez.

A la tragèdia de Sófocles s'identifiquen encara més conflictes: conflictes entre vius i morts, entre mortals i les deus immortals, representat per la figura del Mossèn, que coneixem a través de la Presidenta i que ha renunciat a un important destí per ser el seu director espiritual.

És en tragèdies com aquesta, on l'antic poble grec, en la seva "polis" a l'Atenes per exemple, aprenia didàcticament les problemàtiques reals des éssers humans. A través seu tenien l'oportunitat de solucionar i si més no d'apaivagar els seus conflictes.

Avui mantenim l'esperança de que els nostres conciutadans aprofitin aquestes lliçons que encara ens proporciona la literatura antiga i moderna.

Josep LLuís Taberner

Sortida a veure El President

El divendres 12 de desembre el 2014 s'organitza una sortida al TNC a veure "El President". 12 persones van poder gaudir de  l'obra i d'una petita introducció que va fer la Judith Pujol, ajudanta de direcció. Tothom va gaudir molt amb les interpretacions de  Rosa Renom i d'en Francesc Orella i una gran direcció de Carme Portaceli.

El President de Thomas Bernhard

SALA TALLERS. 05/11/2014 > 28/12/2014

EL PRESIDENT

THOMAS BERNHARD

DIRECCIÓ: CARME PORTACELI



Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.

Liceistes i Cruzados de Serafí Pitarra

SALA PETITA. 09/10/2014 > 09/11/2014

LICEISTES I CRUZADOS

SERAFÍ PITARRA

DIRECCIÓ: JORDI PRAT I COLL
Liceistes i cruzados


Liceistes i cruzados
                    


Després de dedicar tot l’Epicentre Pitarra a normalitzar la nostra relació amb el pare del teatre català modern, recuperem un dels seus textos que va demostrar una major connexió amb el nostre imaginari popular, per acostar aquesta hilarant comèdia a tots aquells que es van quedar amb les ganes de gaudir-la.
El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que fins aleshores havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i alhora va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre "liceistes" i "cruzados", entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.

LListat d'obres proposades

Licesites i Cruzados de Serafí Pitarra
El President de Thomas Berhard
El Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare
L'Art de la Comèdia d'Eduardo de Filippo
Mots de ritual per a Electra de Palau i Fabre
L'hort de les Oliveres de Narcís Comadira
El carrer Franklin de Lluïsa Cunillé

dijous, 26 de febrer del 2015

"Us agrada el teatre i la lectura? “Llegir el Teatre” és la combinació perfecta

Clubs de lectura del Teatre Nacional

Llegir el teatre


Els textos teatrals són una font de plaer intel·lectual que sovint val la pena descobrir amb una lectura en privat, per no limitar-lo només a les sensacions immediates produïdes pel vertigen de l’escenari.
Els clubs de lectura del Teatre Nacional i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya volen respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles.
Els participants de 25 biblioteques de tot el país es reuniran un cop al mes per intercanviar opinions i lectures sobre els vuit textos teatrals que llegiran al llarg de la temporada, acompanyats per un conductor vinculat al TNC que aportarà materials complementaris sobre els textos i els muntatges amb l’objectiu de propiciar una aproximació que situï la importància de cada obra en el seu context general i en la nostra realitat escènica en particular.